La història de la meva Montesa Impala 175
La meva passió per la Impala ve de la meva infantesa, fins i tot abans de conèixer com era. Us ho explico…
Jo vivia en una colònia tèxtil, un recinte on la fàbrica i els pisos dels treballadors estan pràcticament units. Moltes nits, des del llit, el soroll d’una moto arribava a les meves orelles, quan el seu propietari accedia a la fàbrica en el torn de nit. Arribava cada dia laborable abans de les deu. Aquest so el tinc gravat al meu cap des que tenia 5 o 6 anys. M’encanta i segurament és el motiu principal que tingui aquesta moto.
La moto està matriculada en el mes d’agost de l’any 1964, o sigui que té un any més que jo.
L’any 1994 vaig tenir l’oportunitat d’adquirir-la. El propietari, que era conegut meu, un dia em comenta que la vol vendre i vaig tardar segons a dir-li que me la quedava. En aquella època ja feia uns anys que jo havia entrat en el món dels clàssics.
El preu va ser de 25.000 pessetes i va arribar al meu garatge en marxa i sense cap problema. Els meus col·legues em preguntàven què volia fer amb aquell ferro i els més veterans, amb nostàlgia, m’explicaven el bon resultat que els havia donat la Impala i les gestes que havien fet amb la moto, com per exemple anar a buscar bolets dues o tres persones muntades i per camins impracticables i, per descomptat, sense casc i amb pneumàtics de carretera.
Com veieu, la moto mai s’ha restaurat i a mi m’agrada en aquest estat d’ús. Fa vint-i-sis anys que la tinc però va ser a partir de l’any 2002 que li he donat un ús més diari, ja que ha estat el transport habitual durant aquests últims anys per anar a treballar. La veritat és que per a mi és un plaer, això sí, sempre amb els dits bruts de grassa i olor de benzina.
Mecànicament és una moto fiable i té una bona conducció. Has d’anar amb compte amb els frens amb el tràfic actual, jo he tingut més d’un ensurt.
El que més em molesta és que has de portar una bona sola a la sabata per arrencar-la. Amb el retorn que té, he vist les estrelles més d’una vegada.
El que més m’agrada és obrir gas i escoltar el seu so. Fa poc s’ha fet motor i embragatge i està a punt per a qualsevol repte.
Una de les anècdotes relacionades amb la moto i la seva història ha estat que de la mà de Manel Garriga, un dels millors periodistes especialitzats en el sector dels vehicles clàssics, vaig tenir l’oportunitat de conèixer als cinc integrants de l’operació Impala, l’Oriol Regàs, el Tei Elizalde, el Rafa Marsans, l’Enric Vernis i el Manuel Maristany. Va ser tota una experiència. Aquesta foto és del dia que es reunien per commemorar els cinquanta anys després que van posar a prova la Montesa Impala.